Jordi

No sóc massa de fotos… No hi entenc. I no m’agrada posar-me davant d’una càmara de fotos… no sé què fer, no m’ho passo bé. Però el fet és que estic gravant un disc i la dissenyadora de la portada m’ha dit que necessita un parell de fotos decents per la caràtula del disc. Per facebook veig publicitat de la feina del Stephan. Conec una mica l’Stephan; hi ha coses que m’encanten d’ell, d’altres que no. Sembla un mirall perfecte de mi mateix, de les meves llums i les meves ombres.

Així que escolto aquesta invitació a transcendir la dualitat i decideixo contactar-lo immediatament perquè em faci una sessió de fotos per poder-les utilitzar pel CD. Se li cancel.la una sessió per aquell mateix dia i quedem per fer la sessió aquell mateix dia a les 4 de la tarda. Tot encaixa. Molt ràpid.

Però una veueta petita, petita, dins meu... em diu que no hi vaig per obtenir fotos per la caràtula del CD... que hi vaig per alguna altra raó... (però em sembla que llavors no era conscient d’aquesta veueta...).

I ens trobem. Em diu que de tota la sessió només em donarà una foto. Com?! Perdona?! Només una foto?! Però si jo necessito moltes fotos per la caràtula del CD! Però la veueta dins meu s’ha anat fent gran i ara amb una veu clara em recorda “no estem aquí per obtenir fotos per la caràtula d’un CD, Jordi, estem aquí per una altra cosa...”. I així em vaig obrint a la cerimònia de la fotografia sagrada... oficiada per l’Stephan Vallott. Una cerimònia suau i potent que aconsegueix connectar-me a l’essència i al nostre propòsit... i comença a disparar algunes fotos.

I alguna cosa deu haver canviat dins meu perquè ara ja m’és igual quantes fotos m’acabi passant i si surto més o menys guapo a les fotos. L’experiència és preciosa; de les que no s’obliden. I la foto que m’acabi passant l’Stephan serà simplement (?) un record... que potser m’ajudi a reviure aquella experiència de connexió profunda i agraïment.

Gràcies.